jueves, 18 de enero de 2007

Cantamilano


En memoria de Cantamilano (José Luis de Benito Madroño)


No recuerdo habernos cruzado unas palabras pero nos escuchábamos a ritmo de jazz. La música la elegías tú ... para todos! porque todo lo que te he visto hacer siempre ha sido para todos.
Ahora te toca observarnos a ver si vamos aprendiendo a compartir como tu nos has enseñado ... pero antes recibe este abrazo que te enviamos todos en la red.

6 comentarios:

Anónimo dijo...

Personalment no conec aquest senyor. Potser si ens expliques qui era, doncs podem compartir el teu sentiment

Lluís

filmín dijo...

Atento tó er mundo!
El Lluís es uno de los culpables exista esta bitácora ... confío se enrolle :)

je, je ... te l'havia de soltar, no? La veritat és que l'únic que puc dir-te d'aquest senyor és el que hi ha escrit. El coneixia d'una llista de jazz i compartia tota la seva sabiduria.

carlosues dijo...

Compartimos varias listas y en todas derrochaba generosidad, sus envíos de música eran geniales.
¡¡¡Cantamilano siempre te recordaremos!!!

Anónimo dijo...

No passa res... Però la veritat que ha estat una agradable sorpresa amb la rapidesa que ho has fet.
En aquests moments ja formes part del meu petit món de dels bloggers. Com sempre poc a poc..

I al company ´de l'enllaç de jazz. dir-li que si realment va arribar als vostres cors amb la música, és realment una manera molt dolça d'arribar.... i de marxar

Salut

Lluís

Anónimo dijo...

A la ciutat llunyana
14.01.2007 | 12:57 h





























Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,

batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins

Màrius Torres, 1939



El context i la situació personal i col·lectiva en què Màrius Torres va escriure el poema era ben diferent del context i la situació en què l'evoco. Però he arribat de Bilbao, ciutat "llunyana" que ahir em va ser tan propera novament, i pensant sobre el dia viscut ahir m'han vingut al cap els versos escrits pel poeta lleidatà.

A la ciutat del Nerbión milers de persones ens vam manifestar en silenci perquè es basteixi una renovada construcció de la pau al País Basc. Ben diferent era l'ànim dels manifestants respecte de la convocatòria de l'abril de l'any passat també a Bilbao, acabat d'iniciar l'alto el foc d'ETA, en suport del procés de pau. Una barreja de desencís, cansament, voluntat tossuda de reclamar responsabilitat i solucions als agents que han de fer possible la fi definitiva de la violència i el desenllaç polític i social al conflicte va substituir la il·lusió i les altes expectatives de l'abril.

[+]

0 Comentaris | Enllaç permanent | Envia a...


Una nova llei per a la infància
11.01.2007 | 00:17 h

En Joan de Manresa em pregunta sobre quan serà possible la futura Llei d'infància i adolescència de Catalunya, ja que se'n demora el procés.

Serà una llei que abastarà tota la legislació sobre infància, ara dispersa en diversos textos, i que regularà tant l'àmbit de la infància desprotegida o en risc, com el de la resta d'infants. Fins ara la legislació en matèria d'infància s'ha caracteritzat per una multiplicitat de normes que coexisteixen en el temps i que compliquen en gran mesura la comprensió global de la matèria.

La nova llei vol situar l'infant al centre del sistema: l'adequació del sistema i dels recursos a les necessitats dels infants i no al l'inrevés, configurant un model innovador, dinàmic i flexible que permeti adaptar-se a les necessitats emergents i a les noves formes d'atenció millorada que reclama una societat en continua evolució.

El Departament de Benestar i Família va encarregar a un grup de persones expertes un document de bases per nodrir el futur projecte de Llei i facilitar el procés de participació i de recerca d'un consens ampli, com s'havia fet amb el projecte de Llei de serveis socials. Més de cinc-cents professionals que treballen en l'àmbit d'atenció als infants van aportar les reflexions i les propostes en tallers participatius territorialitzats, per afavorir la participació tant dels ens locals (municipis, consells comarcals i diputacions) com de les entitats, els col·legis professionals i les associacions que treballen en l'àmbit de la infància.

Aquest procés participatiu, que va començar a l'abril de 2006 es preveia tancar-lo a finals de maig i començar tot seguit a elaborar l'avantprojecte de la Llei d'infància i adolescència de Catalunya perquè l'aprovés el govern a la tardor de 2006 o, com a molt tard, a finals del 2006.

[+]

0 Comentaris | Enllaç permanent | Envia a...


Ja l'any crema en somort i fem recompte
31.12.2006 | 20:54 h
















Posats a pensar... poesía dolcíssima, per una música que no deixarà de sonar

Per tú doncs..


Ja l'any crema en somort i fem recompte.
Del fosc de la memòria s'enlairen
torterols de records, imatges vagues,
recances i desigs.

Són feixucs sempre
els dies que hem viscut, i trencadissos
els que encara hem de viure. L'aigua esmola
les pedres i la veu, i aquest silenci
no sempre és un mirall ple de respostes.

Però la vida sols es viu vivint-la,
i a l'altra riba d'aquest riu que tantes
vegades hem creuat hi ha el vent que encara
pot esbullar-nos els cabells, la força
per desertar el fastig i la impotència.
Tots els camins desvetllen angoixoses
solituds i secretes meravelles;
res no ens sotmet i tot ens corba els muscles.

Ja l'any se'n va i ens n'anuncia un altre.
Només si anem més enllà de la lluita,
incessament i sense defallences,
n'amidarem, sencera, la fondària.

Anónimo dijo...

naucil veliko